Els porticons oberts mostren la blavor
del mar que respira. Una alenada entra, plena de sal, i s'endu aquell pobre
paper doblegat arrossegant-lo sota el recamier. La blanca mà nua l'havia deixat
ben a la vista damunt la tauleta rodona de jade i, ara, el buf d'aire l'ha
amagat.
Una figura trista entra a la sala
sospirant. Es treu el barret i el deixa amb un gest cansat a l'ampit de la
finestra. A fora, el jardí li somriu com si pretengués burlar-se del seu
semblant i ell tanca els porticons.
El paper roman quiet i silenciós davall
el moble, guardant-se per ell totes les paraules dolces i tendres, esperançadores,
que farien feliç a l'infeliç que plora tan a prop seu. Però calla i una aranya
comença a preguntar-se si hi farà niu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada