Caribdis agita la mar
engolint-la,
escopint-la,
damunt les roques
d’aquest freu inhòspit.
I ran de l’esvoranc s’esberla
el meu crit silenciós,
caient a raig,
estavellant-se
entre bromeres fosques.
Debades clamo,
retorçant-me les entranyes
amb coltells de migrança,
als averns de l’Estígia!
Més Thànatos no m’escolta.
I debades l’exhorto
a endur-se’m lluny d’aquí!
Oblidar,
expirar,
no existir.
Perquè no puc
ser un esperit errant
sense desglaç etern
per mortalla
i seguir les petges del vent
amagant-me a les branques
d’un xiprer solitari?
O ser només la pols
d’una llenca de llum
entre dos narcisos
quan la llum se'n va
i s'esvaeix
sota l'horabaixa?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Felicitats pel nou blog. M'agrada el disseny net i la fotografia que l'encapçala. Pel que fa al poema, sort que expliques això de la crisi existencial, perquè ja em preocupava :-)
ResponEliminaAra has de continuar amb un de ben positiu.
Petó
LLEGIR LES TEVES PARAULES ÉS REBRE UNA CARÍCIA A LES OÏDES AMB PÉTALS DE ROSA. ÉS COM ESTAR ASSEGUT DAVANT DEL MAR I DEIXAR QUE LA BRISA ACARONI EL COR. COM ÉS POSIBLE QUE LA NATURA HAGI CREAT UN ÉSSER TANT MERAVELLÓS...
ResponElimina